A finals dels 80, quan anava a jugar sovint a tennis al CT Barcino, molts cops m’aturava a menjar una pizza deliciosa, tallada o doblegada, a Lucania, pizzeria portada per una parella de més de 50 anys.

Uns anys més tard, la filla de la parella es va casar, i va marxar de la zona, obrint, amb el seu marit, Lucania II, amb la mateixa recepta de pizzes i pràcticament, les mateixes opcions.

No és un lloc per seure, és més aviat un lloc per comprar una pizza i emportar-te-la com si t’emportessis un bocata.